Parlar de trineus a ple mes d’agost és potser una cosa ben estranya, però tot té la seva explicació, i és que els trineus dels quals us parlarem avui no són per ser utilitzats a la neu, sinó per asfalt: per carreteres i circuits.
Street luge, el trineu d’asfalt
Aquest esport és un dels més curiosos del món i es tracta d’una base (com si fos un monopatí) que funciona amb la pròpia inèrcia. El material del qual està fet és l’alumini i s’utilitza estant tombat a sobre d’ell.
El orígens de l’street luge es remunten cap a mitjans dels anys setanta, que és quan es van començar a realitzar les primeres curses. Els pilots van descobrir que quan s’està ajagut s’agafen velocitats més altes (fins a 130 kilòmetres per hora!) i per tant van anar adaptant-se segons el que anaven veient. D’aquesta manera el trineu ha anat patint variacions al llarg d’aquests anys, com per exemple la seva longitud o la seva amplada. També s’ha modificat una mica per fer-la més convexa i així poder posar el cos amb una mica de més comoditat.
Algunes característiques d’aquests trineus:
- Està prohibit incorpora-hi frens mecànics
- S’ha de vetllar sempre per la seguretat del pilot, per tant les mides han de ser estàndards i evitar que el cos no quedi massa encaixat i que pugui així dificultar-ne la sortida en cas d’accident.
- Per competir (ja que existeixen competicions de caràcter internacional) s’han d’utilitzar taules reglamentàries fabricades amb els materials estàndards (acer, alumini, fusta i/o fibra de carboni). Hi ha botigues especialitzades que en venen o els adapten a les necessitats que es puguin tenir.
I cada pilot ha d’assegurar-se que està equipat amb:
- Casc lligat i protector per la cara (sobretot els ulls: calen ulleres integrades al casc)
- Vestimenta forta que pugui assegurar evitar rascades
- Guants de cuir o de material potent
- Calçat còmode i resistent
Normalment aquestes carreres es realitzen en carreteres de muntanya, però alguna vegada s’han fet també per ciutats (en circuits tancats). La distancia mitjana sol estar entre els dos i els cinc quilometres, i podem trobar diferents modalitats com ara la prova individual, la de grup, contrarellotge, etc. Per evitar accidents, hi ha un màxim de 20 participants per cursa.
