Reflexionem sobre la importància de l’educació emocional.
Com influeix la pràctica esportiva en la salut mental? Està en risc el benestar emocional en l’esport d’alta competició? Com influeixen les emocions en el rendiment esportiu?
L’esport és un gran aliat per:
- Mantenir-nos físicament saludables, millorar l’estat d’ànim i l’autoconfiança, establir una rutina, fomentar la socialització i oferir una via d’escapament per alliberar les preocupacions.
- Reforçar habilitats per enfrontar desafiaments tant en el terreny de joc com fora, com són; la resiliència, el treball en equip i la disciplina.
- Ens proporciona els recursos, valuosos i útils, per gestionar les emocions i enfrontar els reptes amb energia, claredat i optimisme. I ens ajuda a extrapolar-los a la quotidianitat del dia a dia. Aquest sentiment és el que defineix l’OMS com estat de benestar emocional.
Però, no sempre és un camí de roses, especialment quan es competeix.
Què passa amb el benestar emocional a l’esport d’alt rendiment?
Anar al límit suposa un desgast i cal tenir les eines per gestionar la demanda no només física, sinó també emocional.
Fins i tot a nivell base, competir comporta pressió i estrès, és tan important tenir cura de la salut física com la mental dels atletes, si volem aconseguir un rendiment òptim, sostingut i gaudir del camí.
Hem vist com referents esportius han hagut de frenar la seva carrera durant un temps a causa de la pressió i l’ansietat.
Testimonis que han enderrocat estigmes i ens han portat a prendre conciència sobre la importància de la salut mental.
Simon Biles JJ.OO Tokyo 2020
Creador: MIKE BLAKE | Imatge propietat de: REUTERS
I, tot i sent menys visible, també passa en altres nivells: adolescents que acaben abandonant l’esport, degut a expectatives i pressions provinents de diferents bandes de l’entorn (família, companys, entrenadors, club, etc.). En plena etapa de desenvolupament, si no hi ha educació emocional i acompanyament, tenim molt més a perdre que un partit.
Hem de valorar l’èxit des d’altres aspectes com el sacrifici, el respecte i la humilitat. No només compten els resultats, sinó també el camí.
Gràcies a la introducció de la psicologia esportiva, cada dia som més conscients de la influència que té l’entorn, i especialment el tècnic esportiu, en l’educació dels joves.
“L’esport no és inherentment ni bo ni dolent, les experiències positives en l’esport no resulten de la mera participació, sinó de la naturalesa de l’experiència. A les mans de les persones adequades amb les actituds correctes, l’esport pot ser una experiència positiva i empoderadora”.
[Dr. Stuart Robbins, Straight talk About Children in Sport, 1996]
Les perones que intervenen en la vida d’un esportista són una peça clau
Entrenadors, metges, psicòlegs esportius i família. La col·laboració entre les parts és essencial per promoure la salut mental dels atletes, ja que són diversos els factors que poden afectar en el seu benestar emocional, com les pròpies expectatives i les alienes, les lesions o els problemes personals.
Podem fomentar la salut mental en l’àmbit esportiu:
- Entrenant habilitats per aprendre a manegar l’estrès i la pressió mitjançant tècniques de relaxació, visualització i atenció plena.
- Impulsant un diàleg obert i honest amb els atletes, permetent expressar les seves inquietuds i necessitats.
- Proporcionant les eines per reconèixer els signes de problemes emocionals.
- Reduint l’estigma perquè els esportistes es sentin segurs a l’hora de cercar ajuda.
- Mostrant suport; comptar amb amics, familiars i companys durant els moments difícils.
Com abordem el camp de la Psicologia en el Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport?
A través d’una mirada cap a un mateix i de l’equip. Ens explica Gerard Soriano, docent de l’assignatura de Psicologia de l’Activitat Física i l’Esport del Grau en CAFD.
En Gerard ens aporta una visió i una experiència integral. Ha estat jugador, entrenador i àrbitre de futbol. Va ser en el 2016 quan va entrar a formar part del projecte Masia 360 com a tutor, acompanyant els jugadors i jugadores en el seu creixement esportiu, acadèmic i personal. Actualment forma part del Departament de Psicologia de l’Esport del Futbol Club Barcelona.
“Per ser bon professional cal estar bé amb un mateix”.
L’autocura, la reflexió, la motivació i la projecció de vida, és el punt de partida que treballem a les classes. Identificar on es visualitza cada estudiant, des d’una perspectiva vinculada a la realitat i a les seves necessitats. A partir d’aquí definim la identitat amb el grup classe.
[Gerard Soriano Guillé, Doctor en Psicologia de l’Esport, coneix la seva trajectoria]
Formació holística i treball en equip
Quan els alumnes es troben en un espai segur on poden expressar les seves emocions i realitat, sense ser jutjats, desenvolupen un sentiment de pertinença i cohesió de grup.
Això permet definir unes normes de convivència internes i crear un entorn on estimulem i desenvolupem capacitats aplicables a múltiples situacions professionals i personals, generant sinergies amb la resta d’àrees de coneixement de l’activitat física: el rendiment, la gestió, la iniciació esportiva, les relacions humanes, el lideratge d’equips de treball i altres aspectes de la influència social en la pràctica fisicoesportiva.
Tenim una responsabilitat com a professionals de l’esport i com a societat
Donar visibilitat, sensibilitzar i impulsar mesures que promoguin i protegeixin la salut mental de les persones, tant en l’esport com en la resta d’àmbits de la vida. Es tracta d’una qüestió transversal.
Si has arribat fins aquí, aprofitem per recomanar-te: El viaje. La medalla de la salud mental.
Un documental de la “Fundación Blanca de apoyo al deportista”, en col·laboració amb RENFE i RTVE.
El fil conductor és Blanca Fernández-Ochoa, guanyadora del bronze slalom en els JJ.OO d’Albertville 1992, però el documental versa sobre diferents episodis relacionats amb la salut mental que relaten en primera persona reconeguts esportistes.
ALBERTVILLE, FRANCE – FEBRUARY.
