Segur que n’heu vist, estan per a tot arreu: als anuncis impresos, a cartells del transport públic, a les caixes de cereals… però, que són en realitat els codis QR?
Per a què serveix un codi QR?
Per començar cal explicar d’on ve el nom: QR significa “Quick Response”, resposta ràpida. Vindria a ser com els codis de barres però amb molta més informació emmagatzemada.
L’aparença més comuna és com la que teniu a la imatge: quadrada i amb tres quadrats als seu interior que fan que pugui capturar-se des de dispositius mòbils com ara telèfons o tablets.
La primera vegada que es van utilitzar va ser l’any 1994, de la mà dels seus creadors Euge Damm i Joaco Retes. El principal objectiu és poder llegir una informació determinada a molta velocitat. Per exemple, per obtenir més informació sobre un producte que ens interessa o, perquè no, per afegir un currículum vitae a la nostra targeta de visita.
Per poder llegir la informació que es troba dins aquests codis, caldrà que el nostre dispositiu portàtil disposi d’una aplicació de captura d’imatges (com ara una càmera de fotos integrada) i també un programa descodificador de codis QR. Alguns dispositius ja tenen per defecte un programa instal•lat per a tal funció. L’aplicació escaneja el codi i analitza el que hi ha basant-se en els tres quadrats petits interns que ajuden a determinar-ne la mida, la orientació i el seu angle de visió.
S’hi pot emmagatzemar un total de 7.089 caràcters numèrics, 4.296 caràcters alfanumèrics o bé 2.953 octets (en canvi, el codi de barres de tota la vida només emmagatzema un màxim de 13 caràcters!). Algunes de les informacions més comunes són enllaços cap a pàgines web, textos o targetes de presentació (nom de la persona, correu electrònic i telèfon de contacte).
Alguns riscos possibles
Com a qualsevol producte digital vinculat a la xarxa, aquests codis tampoc s’escapen dels possibles atacs de privadesa. Existeixen casos de substitució d’aquests codis per tal que quan els mòbils en capturin les dades, aquests estiguin lliurant informació privada i confidencial. Per exemple, que el codi porti cap a una pàgina perillosa i que la pàgina faci entrar virus al sistema. Cal sempre ser curosos i estar alerta si veiem alguna cosa estranya.
