Quan fa uns anys vam veure als Jocs Olímpics competir un atleta amputat, molts som els que ens ens vam sorprendre. No es tractava només d’una cosa a la qual no hi estàvem acostumats, sinó que a més es va generar un gran debat al seu voltant, ja que moltes persones dubtaven dels possibles avantatges o desavantatges en comparació amb altres corredors. Una pròtesi podia fer que corrés més ràpid?
Un català amb pròtesi, un repte, una superació
Tot i que Oscar Pistorius va ser un referent i un dels casos més coneguts fins ara, la veritat és que no és l’únic. Per mostra, un botó: Daniel Nafría, originari de Sant Cugat, s’ha convertit en el primer català que amb una pròtesi a una de les seves cames ha participat en una «trail running». Podeu llegir l’entrevista que li han fet a La Vanguardia a través d’aquest enllaç.
En Dani va néixer l’any 1988. Fa 14 anys, el 8 de juny de l’any 2000, van haver d’amputar-li una cama a causa d’una malaltia. Per aquella època el noi tenia 11 anys i es va prometre a si mateix que lluitaria dia sí i dia també per poder tornar a practicar esport. No només ho va fer, sinó que a més ja porta diversos rècords batuts. En Dani ha aconseguit convertir-se en el primer català amputat a participar en una competició d’aquestes característiques. A part de ser el primer català, també és el segon espanyol i europeu a fer-ho: el primer és Juanjo López, amic i company del Dani.
Aquí podeu veure un vídeo seu:
En Dani, que treballa en una notaria, forma part del club esportiu Fasttriation, i la competició de la qual parlem és Bonesvalls, situada a la comarca de l’Alt Penedès. El seu temps de carrera van ser 2 hores i 31 minuts.
Tot i que somiï a anar algun cop als Jocs Olímpics, és molt conscient de la dificultat que això suposa, per tant els seus reptes i objectius diaris estan més centrats a millorar les seves pròpies marques personals.
Tot i que porti temps practicant esport en aquestes condicions, no va ser fins fa més o menys un any que va decidir començar a córrer triatlons. Per a qui no ho sàpiga, us recordem que un triatló és una competició de resistència on es reuneixen tres disciplines esportives: la natació, el ciclisme i la cursa a peu. En incloure aquestes tres modalitats, fa que es converteixi en una de les competicions més dures, ja que s’ha d’estar ben en forma per poder donar el màxim de si en cadascuna de les proves. El més interessant d’això és que des de l’any 2000 s’ha convertit en un esport olímpic (a partir de Sidney).
El Dani va trobar informació en revistes especialitzades on sortien atletes amb pròtesis practicant aquest esport, i no va necessitar molt de temps per saber que ell també volia provar-ho. Ara es troba en la seva segona temporada i entrena sis dies a la setmana.
La malaltia i l’amputació
Com ja hem dit una mica més amunt, va ser a causa d’una malaltia que li van haver d’amputar la cama, concretament una neurofibromatosi òssia que li provocava una malformació a l’os. Les operacions i els claus que li van posar per evitar el tall no van tenir l’efecte desitjat i al final van haver de prendre la difícil decisió. Tot i així, ell mai va perdre l’optimisme d’arribar on volia arribar.
Tot i que va ser un moment molt dur, no va trigar ni dos mesos a començar a marcar-se reptes, ja que com ell mateix comenta a l’entrevista, té una foto on surt intentant xutar una pilota i intentant aguantar l’equilibri amb les muletes que portava.
La seva primera carrera va ser fa dos anys, i va ser la famosa «Cursa d’El Corte Inglés» que organitza cada any la famosa firma comercial. A dia d’avui suma quatre o cinc triatlons i més de deu curses diferents. Superar la «trail running» a Bonesvalls no només ha estat una dura prova personal, sinó que a més l’ha fet pujar un escaló més en la seva llista d’èxits i reptes assumits.
En Dani corre per diversió i perquè s’ho passa bé, tot i que darrere de cada cursa sempre hi ha un gran missatge: la discapacitat no és motiu per frenar-se ni rendir-se!
