Si preguntem a qualsevol dietista-nutricionista què hem de fer per perdre aquest greix corporal, tots et diran el mateix: “Menjar correctament i moure’t més”. Sembla senzill, únicament haig de restringir aliments i començar a fer exercici. En canvi, per molt que es repeteixi aquest missatge, la quantitat de persones que és incapaç d’arribar a un % de greix saludable augmenta.
El problema que ens trobem és que, en moltes ocasions, aquest missatge va associat a reduir la quantitat d’aliments als quals acudir per basar la nostra dieta: “Els ous tenen colesterol, elimina’ls”; “l’enciam no, que reté líquids”, etc. Aquestes afirmacions fan que la persona desconfiï de la majoria d’aliments, basant la seva alimentació en 8-10 aliments, sent el cas de la persona que busca perdre greix consumint pit de pollastre de gall dindi, tomàquet, pollastre a la planxa, lluç, panga i poc més. Ara, què succeeix quan una persona es posa a dieta i comença a perdre greix? La gana es dispara.
Qualsevol dieta que ens faci perdre grassa, ens fa cremar menys calories per molt perfecta que sigui. Quan comencem a retallar calories, basant la nostra dieta en uns quants aliments, augmentem el risc d’obsessionar-nos amb el menjar, sobretot amb aquells aliments d’alta palatabilidad (aliments rics en greixos i sucres refinats).
Aquest fet es reflecteix en alguns estudis en animals, en els quals s’observava com després d’una retallada extrema de calories (perdent entre el 7 i 20% del seu pes total) consumien moltes més calories quan podien menjar el que volien que aquells que no se’ls hi havia cap fet restricció calòrica. Curiosament, la preferència d’aliments era rica en greix.
En humans, succeeix el mateix, trobant-nos com aquelles persones que retallen en gran manera la seva ingesta calòrica buscaven snacks rics en calories. A dia d’avui, gràcies a tècniques com la ressonància magnètica, sabem que quan veiem fotos de menjar ràpid, s’activen regions implicades en l’atenció recompensa (amígdala), memòria (hipocamp) o fins i tot el control de l’apetit (hipotàlem).
No es pot negar que l’aspecte psicològic té un paper fonamental en la pèrdua de greix. Però el problema no és perdre pes, sinó mantenir aquesta pèrdua durant un temps. Òbviament, la magnitud del problema dependrà del percentatge de greix que volem baixar.
