En poques paraules, mindfulness significa viure el moment present, i sense jutjar. Aquesta definició de Kabat-Zinn (1994), en realitat, comença a obrir les portes del que significa aquest concepte, la paraula de lo que ho defineix no acaba de tenir una traducció al castellà que la representi adequadament, encara que se solen usar algunes com a consciència plena, atenció plena o presència mental. Mindfulness és estar plenament “aquí”, amb la ment present de manera completa, amb un tipus d’atenció que ens permet relacionar-nos de forma directa amb el que està ocorrent en les nostres vides en aquest moment, en aquest lloc, sense filtres i sense el lent dels judicis.
Tota la nostra atenció es dirigeix a un sol focus: el que ara estàs fent, córrer, nedar, saltar o jugar a futbol. La persona que ha experimentat aquesta sensació diu no acordar-se del que pensava en concret i sentir que estava completament centrat en el que passava, en les seves sensacions, gaudint per complet del moment, sense tenir noció del temps. En aquest estat és quan l’esportista aconsegueix el seu màxim rendiment. La capacitat d’atendre de manera plena i de gaudir de l’activitat esportiva va de la mà de l’eficàcia.
En parlar de la millora del rendiment esportiu, moltes persones pensen solament en les variables físiques, no obstant això, el component psicològic és molt important. Malgrat que el rol del psicòleg esportiu és desconegut per molts individus, cada vegada són més els equips i els esportistes que contracten els serveis d’un psicòleg conscients dels beneficis que aporta en diferents aspectes del rendiment esportiu, de l’entrenament o de les relacions interpersonals.
La correcta combinació de les condicions cognitives, afectives, fisiològiques, permet un estat òptim de rendiment en l’esport, semblat al que entenem com a estat de flow, però aplicat a l’àmbit de l’esportiu.
L’acceptació de les emocions provoca una millora tant en l’atenció com en el nivell d’activació, doncs les emocions no s’interpreten com a negatives (fins i tot aquelles emocions que formen part de l’estrès). L’autoconeixement emocional que s’adquireix amb el mindfulness i la correcta regulació emocional fruit d’aquest autoconeixement i de “estar en el present”, propicia un estat idoni de rendiment esportiu.
