Parlem amb Marc Torralba, exalumne de Vitae i actual professor als graus superiors de Condicionament Físic i d’Ensenyament i Animació Socioesportiva. Volem conèixer la seva experiència com a alumne i com a professor, que ens expliqui l’evolució de l’Escola i com l’aprenentatge a Vitae l’ha marcat.
Vas entrar a Vitae al 2012. ¿En quina situació personal et trobaves?
La meva mare és biòloga i el meu pare odontòleg. Pels meus pares els estudis eren molt importants i jo no volia seguir estudiant. Vaig estar uns anys treballant però no trobava el meu lloc ni el meu objectiu fins que vaig entrar a Vitae. Estudiant a Vitae ells van veure que jo era feliç. De fet, la meva mare sempre recorda una frase que li vaig dir un dia tot sopant: “avui és el primer dia que m’expliquen alguna cosa que m’interessa”. Si al 2012, quan vaig entrar a Vitae, els hi haguessin dit als meus pares que 8 anys més tard, al 2020, tindria els estudis de grau superior, una carrera universitària i un màster, no s’ho haguessin cregut. Segurament, sense haver fet abans el grau a Vitae, no hagués acabat INEFC. La meva gran motivació per superar els estudis universitaris era que tenia un objectiu: ser mestre de l’esport.
Si que ho tenies clar…
A Vitae vaig descobrir que el que més il·lusió em feia era ser professor. Vaig acabar el grau superior al 2014 i això em va permetre anar a la universitat per estudiar INEFC durant 4 anys. A la universitat ja vaig demanar fer les pràctiques a Vitae perquè tenia molt clar el meu objectiu. Després vaig cursar el màster en docència. Un cop acabats els estudis, al setembre de 2020, vaig rebre la trucada de Vitae per incorporar-me a l’equip docent. Aquest és el meu segon any com a professor.
Qué va significar per a tu aquella trucada?
Ser professor ha estat una de les alegries més grans de la meva vida. Era un objectiu que veia com un somni quan estudiava allà. I ser mestre a Vitae encara ha estat millor perquè he tornat a un lloc que sento com a família.
Vas deixar l’escola com a alumne el 2014 i hi vas tornar al 2020 com a professor. Ha canviat molt Vitae en aquests anys?
L’evolució és espectacular en tots els aspectes. Pel que fa les instal·lacions hem passat d’un sol espai on vaig estudiar jo amb un equipament reduït a múltiples centres més moderns i preparats amb tot el material necessari per a desenvolupar les classes. També ha crescut molt l’estructura de Vitae. Som més professors i s’ha millorat l’oferta educativa.
I què es manté d’aquella Vitae que vas conèixer com a alumne?
Recordo que em vaig trobar amb uns professors plens d’il·lusió i molt propers. El tracte era molt familiar. Em van transmetre aquelles sensacions que buscava: em van guiar a través d’una de les meves passions, que era l’esport. I aquest esperit es manté intacte. A part de l’oferta educativa i els diversos centres que té Vitae, el tracte humà és un dels punts forts de l’escola. Tot i que ha crescut, veig que conserva els mateixos valors i el tracte personal de quan estudiava i això és molt important.
Haver estat alumne de l’escola, en què et beneficia a l’hora d’exercir com a mestre?
La teva pròpia experiència et marca i t’ajuda a posar-te en la pell de l’alumne. Aprens a transmetre la pràctica i la teoria tal i com a l’alumne li agrada rebre-la.
I suposo que també ells veuen que després dels estudis, es pot seguir un camí, oi?
Sempre els hi dic als meus alumnes a principi de curs que en aquest món ens coneixem tots. Si ho feu bé durant l’etapa d’estudiant, us recordaran i us pot marcar el futur laboral. I em poso com a exemple: “jo estava aquí assegut com vosaltres i ara estic davant vostre i a més a més també treballo fora de Vitae amb mestres que van ser professors meus”.
Ser professor a Vitae no és la teva única feina?No. També treballo al centre de Crossfit Facta Non Verba dirigit per un responsable d’un dels centres de Vitae. Precisament en aquest centre de Crossfit vaig fer les pràctiques quan estudiava el grau a Vitae i ja no hi vaig sortir. El treballar fora també és un valor afegit pels nostres alumnes. És un punt en comú que tenim la majoria de mestres de Vitae i d’aquesta manera els traslladem a l’aula el que veiem nosaltres en el dia a dia.
