La dieta d’un esportista olímpic ha de ser completa i adequada per a la correcta realització de l’esport en qüestió. En ple any olímpic, és interessant descobrir quines son les millors dietes dels atletes. Segurament t’enduguis una sorpresa i vegis que hi ha consells i elements a tenir en compte en els que potser no hi havies pensat a l’hora de alimentar-te com un veritable esportista d’èlit.
A l’hora de preparar l’alimentació per a un esdeveniment com son els Jocs Olímpics de Rio 2016, els atletes son molt meticulosos. Prenen smooties verds, és a dir, batuts de verdures i altres ingredients que els aporten els nutrients que necessiten en el format més còmode de digerir. Tot i així, també mengen sòlid, principalment amanides i entrepans amb molts ingredients, que aportin la justa quantitat de calories i nutrients que necessiten en funció de l’esport en el que competeixen.
Dins dels aliments més exitosos, trobem el iogurt grec i tot tipus de derivats de l’avena. Això sí, el menjar ràpid, hamburgueses, pizzes, etc. Només el trobem a la dieta d’un esportista a posteriori, quan ja ha guanyat i està celebrant tot el que ha aconseguit després d’anys d’entrenament dur.
Pero, com s’alimenten els esportistes en funció de l’esport que practiquen? Una gimnasta de natació sincronitzada menja entre 2.000 i 2.500 calories cada dia, i un exemple de plat seria un pit de pollastre amb espàrrags i vinagre. Un futbolista pot prendre un smoothie de mangos, plàtans, llet i espinacs, així com una sopa de fideus de pollastre. Ells necessiten ingerir aproximadament entre 3.000 i 4.500 calories cada dia per a poder desenvolupar el seu esport de forma idònia. Aquests son exemples per a conèixer la diferència entre les dietes en funció de l’esport que està practicant l’atleta en qüestió.
Els experts reconeixen que aquesta moda per alimentar-se millor ha arribat en els últims anys, que abans eren molt pocs els atletes que treballaven l’alimentació tant como el propi entrenament. Ara s’han adonat que ajustant l’alimentació correcta, t’assegures un rendiment molt més alt i les possibilitats d’aconseguir la medalla d’or augmenten substancialment, a més de millor la salut del propi esportista.
