Heu vist alguna vegada aquelles boles pensades per posar-hi un hàmster a dins i que corrin per la casa sense por a perdre’s o prendre mal?
Aquesta és la idea del zorbing: poder rodar per un terreny una mica inclinat posats dins una bola, que acostuma a ser de plàstic transparent. Encara que sembli mentida, es tracta d’una pràctica que té molts adeptes, i fins i tot a llocs com al Regne Unit han intentat crear circuits tancats a les rodalies de les ciutats que no tenen a prop una zona amb valls i/o pendents.
Orígens del zorbing
El zorbing per a humans remunta aproximadament als mateixos anys es que es va començar a fabricar per a petites mascotes, més o menys cap a finals dels anys 80 (tot i que oficialment i davant dels mitjans, no va ser fins pràcticament arribats els 90).
Per evitar accidents i lesions, la tècnica s’ha anat polint amb els anys. Avui en dia el més habitual es que hi hagi dues boles juntes (una a dins de l’altra) i enmig de les dues una capa d’aire que serveix per fer d’amortiguació i que per tant no sigui tan perillós. Tampoc són de plàstic rígid com les boles que s’utilitzen actualment per als hàmsters, sinó que són toves i flexibles. Moltes d’elles a dins tenen diferents fixacions per tal que el pilot quedi ben posat i no comenci a donar voltes dins la pròpia bola de forma incontrolada.
Perills
Si voleu provar-ho, heu de ser conscients de la possible perillositat que això comporta. No ho feu sinó veieu que es compleixen totes les mesures de seguretat necessàries, doncs tot i que no és gaire freqüent, ja hi ha hagut un parell de morts i diverses lesions per la pràctica d’aquest esport. En alguns casos s’han donat també desmais per culpa de la mala ventilació, ja que a l’interior de les boles pot arribar a fer molta calor i la sortida d’aire és bastant mínima.
Al nostre país hi ha diverses empreses que proporcionen oferta en zorbing. Si us fa gràcia, ja teniu per on començar!
