Si us diuen de practicar “acrosport”, probablement no sabreu massa que significa… però si en canvi us diuen “gimnàstica acrobàtica”, ja és més fàcil fer-se’n una idea, no? Doncs és això el que és: acrosport és el nom pel qual es coneix aquesta disciplina esportiva i en la qual hi ha diverses modalitats com ara parella masculina o femenina, trios i quartets.
Juan Gago, professor d’Educació Física a l’Institut Alfonso Romero Barcojo, a Huelva, manté un blog personal de caràcter esportiu i amb el qual ha dedicat una entrada a parlar d’aquesta pràctica esportiva.
Aquí en destaquem les idees més importants:
- Més que un esport, l’acrosport és una barreja d’acrobàcia i coreografia. La Federació Internacional d’Esports Acrobàtics, fundada l’any 73, la va incloure a la seva llista, i també està reconeguda per la Federació Internacional de Gimnàstica des de fa quasi 20 anys.
- Per practicar-la, hem de tenir en compte tres coses fonamentals: la primera es que s’hauran de fer figures corporals; la segona es que al haver-hi acrobàcies, caldrà força i flexibilitat (per tant s’ha d’estar ben en forma!) i la tercera cosa a tenir en compte és que s’inclouen passos de ball, salts i piruetes diverses.
- Quan un s’hi dedica professionalment, ha de tenir en compte que ja no només es tracta d’estar en bona forma, sinó de tenir clars els objectius i les ganes de sorprendre a qui mira. S’ha de fer de forma elegant i harmoniosa, coordinant bé cada moviment personal i amb la resta de grup. Si estem davant d’un jurat, el que ells valoraran serà que com equip funcioneu bé i realitzeu figures difícils d’una forma correcta i que estèticament sigui perfecta. No és cosa fàcil!
- Cada grup, format per varis membres, haurà de decidir qui interpreta cada rol. És a dir: quan es practica acrosport hi ha dues possibles categories: ser “portador” o ser “àgil”. Diguéssim que els primers són els qui han d’aguantar la figura i per tant necessiten molta forma i estabilitat. En el segon cas, els àgils són els qui pugen i es flexionen fins a arribar als resultats esperats. És possible que, en cas de perseguir figures més difícils, facin falta més rols: en aquest cas hi haurà també ajudants (que ja la pròpia paraula ens indica la seva funció) i els observadors, que es limiten a mirar i a donar consells si veuen que alguna cosa grinyola.
