Us imagineu una competició on l’objectiu principal sigui… perseguir un formatge? Doncs existeix!
El Cooper’s Hill Chese-Rolling and Wake és un esdeveniment de caràcter anual que es celebra a Cooper, una vall situada a Gloucester, Anglaterra. Aquest festival, que agrupa a moltíssimes persones, es celebra a finals de primavera el dia del bank holiday (darrer dilluns de maig). La seves característiques úniques l’han convertit en una atracció que atrau a persones d’arreu del món.
Com funcional Festival del formatge rodant?
En primer lloc s’ha de pujar a dalt de tot de la vall amb el formatge, un double gloucester que pesa aproximadament uns quatre quilos. Un cop estiguin tots els participants també a dalt, els organitzadors deixen caure el formatge i tothom ha de perseguir-lo fins a atrapar-lo.
Poden passar dues coses:
- Que algú atrapi el formatge mentrestant aquest va rodolant cap avall
- Que ningú atrapi el formatge
En el primer cas, el participant no podrà ser declarat guanyador fins que no creui la línia de meta (ja que si abans d’arribar perd el formatge, no haurà servit de res la seva fita). En el segon cas, que pot passar també sovint, es declararà guanyador aquell qui hagi estat més a prop d’aconseguir-ho en el moment de traspassar la línia final.
Una competició perillosa?
Aquest tipus de competicions poden ser una mica perilloses en el sentit que tothom persegueix un mateix objectiu i hi ha molta gent participant. És una mica com el futbol americà, de manera que si tothom es llença a per un mateix objecte, es possible que hi hagi accidents i lesions. No són pocs els que n’han sortit amb alguna contusió o amb alguna peça trencada.
Per tal de millorar les condicions, la pròpia organització disposa d’algunes ambulàncies perquè es pugui actuar d’urgència si fes falta. Penseu que quan el formatge rodola cap avall, a vegades arriba a agafar una velocitat de més de 100 quilometres per hora! Per sort, fins ara no hi ha hagut cap víctima mortal.
Per últim, dir només que els orígens d’aquesta estranya competició no estan clars, però s’han trobat referències que arriben fins al segle XIX, concretament a l’any 1836.
