Al món hi ha dues menes de persones: aquelles a les que els agrada fer esport i aquelles que no s’hi senten atretes de cap de les maneres. Però tinguin les motivacions que tinguin, totes saben, perquè se’ns ha dit repetidament, que l’esport és quelcom que beneficia la salut.
No cal que en fem a nivell professional, ni que sigui extrem: la pràctica d’algun esport es tradueix en la millora de la salut cardiovascular, per exemple, ja que en acostumar el cor a períodes breus d’augment controlat del ritme ajuda a prevenir les malalties coronàries, que també seran menys possibles si evitem, amb el mateixexercici, l’obesitat, la diabetis de tipus 2 (la que s’adquireix per culpa dels mals hàbits alimentaris), la hipercolesterolèmia o la hipertensió arterial.
Però el sistema cardiovascular no és l’únic beneficiat de la pràctica d’esport: diversos estudis han posat de manifest que la incidència d’alguns tipus de càncer, concretament el de mama i el de còlon, és clarament menor en persones físicament actives, i també es redueix notablement el risc d’accidents cerebrals vasculars, és a dir l’aturada del flux sanguini que va al cervell.
L’osteoporosi és, encara que existeixen mites que associen la malaltia al fet de forçar els ossos, una altra de les malalties que es donen amb menys freqüència en les persones que practiquen esport, i és que l’exercici moderat enforteix les articulacions.
I ens podria semblar mentida, però l’esport també ajuda a prevenir, de manera força evident segons els estudis, el risc de demències i malalties mentals en persones més grans de 65 anys. A banda d’això, a qualsevol edat la pràctica d’exercici permet reduir els casos de depressió i ansietat, atès que es tracta d’una activitat satisfactòria també des del punt de vista mental.
De tota manera, encara que sens dubte fer esport és una pràctica totalment recomanable, ha d’anar acompanyada d’uns hàbits alimentaris saludables, perquè si consumim aliments que perjudiquen el cos els resultats que aconseguim amb l’esport quedaran anul·lats o, segons com, potser serem incapaços de fer exercici amb unes mínimes garanties, com passa amb les persones fumadores que veuen tan difícil posar-se a córrer, i encara menys per voluntat pròpia.
