Entre els termes que darrerament s’han instal•lat al nostre vocabulari n’hi ha molts d’origen anglosaxó, i en hem acostumat a fer-los servir sense pensar-hi. Per posar només un exemple, tenim els “runners”, aquella gent que abans dèiem que feia “footing” (en realitat jogging), i el món de l’esport és ple d’aquests vocables. Un altre que també s’hi ha instal•lat és la gamificació –que també es pot dir, si ens estimem més una ressonància propera, “ludificació”-, que de fet és un terme que no ve de l’esport, però que hi ha encaixat perfectament.
Ens diu el diccionari que la gamificació és l’ús de la mecànica del joc en contextos aliens per tal d’orientar el comportament de les persones. És a dir, convertir en una mena de joc situacions que en principi no ho són, amb la intenció de treure’n el màxim profit, tot plegat amb una recompensa.
Es fa servir molt en el món de l’aprenentatge, perquè motiva els estudiants en oferir-los oportunitats d’aprendre de manera divertida, i també en l’esport, àmbit amb el qual comparteix moltes característiques.
AVANTATGES DE LA GAMIFICACIÓ AL MÓN DE L’ESPORT
• En recuperar el component lúdic, que desapareix quan s’arriba a cert nivell i la competitivitat és l’únic que importa, els esportistes no professionals en gaudeixen més, es diverteixen més i, per tant, es motiven independentment dels resultats i les classificacions.
• La recompensa que s’ofereix a la consecució dels objectius marcats convida els participants a superar-se cada cop, però sense un context competitiu oficial.
• El fet de competir de manera no oficial amb altres persones per tal d’aconseguir un premi permet crear un grup de persones, una comunitat, els membres de la qual competeixen, és clar, però la rellevància de l’objectiu final és inferior a la de la competició oficial i es creen vincles amb persones que tenen interessos similars.
Per tant, no es tracta de convertir l’esport en quelcom banal. La competitivitat continua existint, però no és l’únic a tenir en compte. A més, les recompenses (que poden ser des d’un regal fins a la introducció de “missions” durant la pràctica d’una activitat) motiven aquelles persones que tenen dificultats per comprometre’s a practicar esport si l’única motivació amb què s’hi encaren és la salut.
