Si us diem la paraula “xanques”, segur que tothom pensa en els pals clàssics que es posa la gent als peus per poder ser més alts, molt utilitzades en festes majors o festes vinculades a la cultura popular on per representar segons quins personatges s’utilitzen i així semblen molts més alts.
Doncs bé, com tot en aquesta vida, les xanques han anat evolucionant de moltes maneres, i una d’elles és la que us portem avui: les xanques saltarines.
Xanques saltarines
La idea va sorgir a Alemanya: Alexander Böck va crear, al ja llunyà 2003, uns prototips per poder-los utilitzar. A partir de llavors són moltes les persones que es van anar interessant pel producte, conegut també com powerbocking, fins a dia d’avui que són molts els distribuïdors oficials arreu del món
Què hem de tenir en compte?
- Si ens comprem unes xanques d’aquest tipus, hem de mirar bé que estiguin complint la normativa. És un joc, però pot ser un joc perillós: els espirals que van sota han d’estar regulats per ser segurs i evitar possibles accidents.
- Hem de moure’ns amb decisió, sobretot al principi. Si actuem amb dubtes i pors, difícilment li traurem tot el suc que se li pot treure. Penseu que un cop us poseu això als peus, l’equilibri es fa més dificultós.
- És important utilitzar protecció. Tal com hem dit al punt anterior, l’equilibri és fonamental i segur que més d’una caiguda tindrem. Per tal de minimitzar les possibles ferides, és del tot imprescindible comptar amb un bon equip de protecció (penseu que segons el nivell de la caiguda es podrien ocasionar fets molt tràgics). Per tant serà necessari, com a mínim, un casc i protecció pels colzes i els genolls. Si volem també està bé posar-se guants de protecció.
- Les xanques saltarines permeten saltar a una alçada de dos metres i fins i tot córrer a una velocitat de 30 km/h. Com us podeu imaginar, la sensació de llibertat ha de ser molt gran. Si us decidiu a provar-ho, assegureu-vos de fer-ho en un espai obert on us pugueu moure bastant per treure’n el màxim rendiment.
Aquí teniu un video per a que deixeu d’imaginar i ho veieu en acció:
