La tecnologia ha donat passos gegants en els últims anys, i en l’esport, tant amateur com a professional, s’ha anat incorporat per millorar l’acompliment dels atletes i de la competència, intentant no infringir l’essència mateixa de la pràctica. Trobem així avanços en elements com: vestits de bany hidrodinàmics en la piscina, bicicletes lleugeres fetes de fibra de carboni, raquetes, pals de golf, bats de beisbol, sabates, pilotes, samarretes, càmeres de repetició instantània, etc.
En utilitzar el terme “tecnologia” en temes referits a esports, acostumem a descartar en la percepció inicial coses una mica més simples i que també formen part de la influència tecnològica. Per exemple, durant els últims 50 anys, les raquetes de fusta van ser reemplaçades per les de metall i després per les de fibra de carboni barrejades amb altres materials. Avui podem trobar models connectats a computadores amb sensors que detecten les vibracions de les cordes i del moviment, tot això amb l’objectiu d’ajudar als tennistes per saber dades interessants que millorin el seu rendiment quant a la tècnica que està utilitzant, la qual cosa comporta a desenvolupar un joc més vistós per a l’aficionat.
Al CFGS Animació Activitats Físiques i Esportives Semipresencial que tenim a Escola Vitae, hi ha una assignatura de tecnologies perqué coneixem la importància que tenen avui en dia.
Gràcies als avanços i incorporació de la tecnologia, en el ciclisme les bicicletes han sofert canvis importants: ara són lleugeres, resistents i permeten als atletes tenir millor rendiment davant el que molts consideren un esforç sobrehumà en les competències més importants. Ciència i tecnologia es troben molt lligades a l’esport avui dia. El factor ciència ja és un protagonista que va de la mà per ajudar als atletes a aconseguir millors resultats, tot en benefici de l’espectacle per als afeccionats. Un dels elements més nous és el de les càmeres hiperbáricas. Aquests habitacles simulen condicions d’altitud de fins a 2.000 metres sobre el nivell del mar, la qual cosa permet incrementar la quantitat d’oxigen en sang que l’atleta és capaç de transportar. El resultat és una millora evident de la capacitat respiratòria.
La tecnologia juga també un paper important en el manteniment del to muscular de l’esportista d’elit, especialment quan aquest ha de romandre inactiu després de sofrir una lesió. Molts atletes recorren a la electroestimulación per retroalimentar músculs difícils d’entrenar en aquestes situacions.