Us agrada el surf? Potser és una mica estrany parlar-ne ara que s’acosta l’hivern i el fred, però el Museu Marítim de Barcelona té en marxa una exposició per donar-lo a conèixer una mica més.
Ona-Ola-Wave
“Ona-Ola-Wave. El surf a Catalunya i arreu del món” és el nom d’aquesta exposició que podrem veure fins al 17 de gener. Es tracta d’un muntatge que el que vol es mostrar la historia d’aquest esport d’una manera clara i pedagògica. Tot va començar a les illes de la Polinèsia i el descobriment per part dels viatges del capità Cook. Des de llavors el surf s’ha estès arreu del món, sent alguns llocs del planeta alguns dels grans representatius per a la seva pràctica.
Si aneu a veure aquesta exposició podreu trobar informació sobre les onades més importants del món, els tipus de planxes que existeixen, tècniques i materials, etc. Però sobretot fa palesa en l’esport a casa nostra, mostrant una mica el que ha estat la pràctica del surf a Catalunya i quines són les millors platges del territori per a practicar-ho.
Tipus d’onada
Hi ha moltes maneres de classificar les onades: segons la forma, segons la mida, etc. Normalment no són valoracions de caràcter universal sinó que dependrà del país on estiguem. Una onada alta no és el mateix per a un català que per a un californià!
N’hi ha algunes que són més òptimes que d’altres. Per exemple, al nostre país en diem “onades fofes” a aquelles que són pràcticament escuma. O per exemple, tenim també les de “barra”, que són aquelles que són bastant rectes (pràcticament com una paret d’aigua) i que per tant no es poden utilitzar per a fer surf.
A Espanya el surf va començar aproximadament entre el 1963 i el 1965. Els llocs on s’ha fet de forma més tradicional han estat al nord del país (Astúries, etc. o al sud, com Cadis. Un parell d’anys més tard es va començar també a practicar a les Illes Canàries, cosa que encara es fa actualment.
Qui ho practica diu que ho gaudeix molt i que és adrenalina pura. Algú de vosaltres ho ha provat alguna vegada?
