Alguna vegada heu jugat amb un fresbee a la sorra de la platja? És probable que sí: aquests patets voladors són molt entretinguts!
L’Ultimate frisbee
El que potser no sabíeu, o potser no massa, es que existeix un esport per fer més oficial aquest joc, el Ultimate frisbee. Aquesta modalitat, reconeguda ja a molts paísos, implica uns equips de 7 persones (i per tant 14 persones en pista).
Aquestes en són les característiques principals:
- És molt semblant a altres esports, ja que es tracta de “marcar gols”, el que vindria a ser una barreja entre futbol, bàsquet i futbol americà. S’ha da’anar passant el disc entre els membres de l’equip fins arribar “a la porteria” de l’equip contrari, que és l’area on s’ha d’introduir el disc perquè compti com a punt.
- La principal norma és que amb el disc a les mans els jugadors no es poden moure, per tant un cop reben el disc, l’han de llançar de forma més o menys inmediata. El disc ha de pesar uns 175 grams i en competicions oficials s’ha d’utilitzar el model aprovat per la Federació.
- No hi ha arbritre. Aquest fet és molt curiós, però reforça la idea de que els equips han de jugar amb la màxima esportivitat i evitant ells mateixos els actes tramposos o poc honrats.
- Els seus inicis es remonten als anys 60 i als Estats Units, ja que es va posar molt de moda en alguns campus universitaris. No va ser fins a principis dels 80 quan aquest esport va començar a arribar al nostre continent (a Espanya el primer campionat oficial es va fer a l’any 2001). Actualment es calcula que hi ha uns 300.000 jugadors en actiu i que formen més o menys uns 5.000 equips arreu del món.
- Qui regula aquesta modalitat esportiva és la WFDF, la Federació Mundial de Disc Volador. Es va crear l’any 1985 i agrupa entitats de tot el món. Organitzen campionats mundials i revisen periodicament la normativa i les regles del joc, així com l’estanderització de procesos i rècords. A Espanya tenim la Federació Espanyola de Disc Voladro (FEDV / Espadisc), però encara no està reconeguda oficialment.
