Tots hem sentit a parlar alguna vegada del dopatge, sobretot quan alguns esportistes coneguts s’hi han vist involucrats. Es tracta del conjunt de mètodes, tècniques i substàncies que es prenen o es duen a terme per tal d’aconseguir millors resultats esportius.
Quins tipus de dopatge hi ha?
Amb el pas dels anys, l’Agència Mundial Antidopatge (WADA-AMA) ha anat afegint noves infraccions i definicions, com per exemple, la presencia de substàncies prohibides a la sang dels esportistes, la omissió de proves mediques o la seva no presentació, el fet de fer trampes a l’hora de realitzar els controls mèdics, la possessió de substàncies prohibides, la complicitat, etc.
Quan un esportista realitza alguna acció sospitosa, llavors sovint se li obra un expedient per investigar-lo i arribar al fons de la qüestió. Es tracta d’un procés delicat que s’ha de fer minuciosament, ja que algunes persones generen per si mateixes substàncies que poden ser sospitoses però que no per això significa que s’hagin volgut dopar o infringir la llei actual. El mateix passa amb algun tipus de medicaments, per la qual cosa els esportistes d¡elit han de vigilar molt el que prenen i consultar sempre amb el seu equip mèdic.
El dopatge no és una cosa nova. S’ha descobert que ja en l’Antiga Grècia, a les Olimpíades del segle VIII aC ja s’utilitzaven algunes dietes especials i pocions per ajudar als esportistes a treure més rendiment, moguts sobretot per les grans recompenses econòmiques que suposaven el fet de guanyar les proves. Tot i així, els primers controls oficials no van aparèixer fins als anys 70, tot i que eren bastant precaris i moltes de les substàncies no podien detectar-se.
Exemples de substàncies dopants
- Esteroides: són les més conegudes i les més utilitzades al llarg de la historia. El que fan es augmentar la massa muscular i la força, per la qual cosa se la vincula molt directament amb esports com ara l’aixecament de pesos.
- Estimulants: serveixen bàsicament per aguantar més I vèncer la fatiga I la son. La més popular es la cafeïna, que va ser considerada dopatge fins a l’any 2005. Actualment la cafeïna ja no està a la llista, donada la quantitat de begudes refrescants que en porten. Tot i així, durant els anàlisis es comprova la quantitat existent en el cos de l’esportista.
