No obstant això, per motivats que estiguem i encara que ens hàgim calçat les millors sabatilles del mercat, sortir a córrer per primera vegada és dur. Al principi és possible no aguantar ni 10 minuts, a molta gent li costa sempre molt més els primers 15-20 minutos que els posteriors. Això ocorre perquè el cos sofreix una adaptació: el cor ha de bombar molta més sang de l’habitual a la musculatura, lo que significa que els nostres pulmons i la musculatura inspiratoria i espiratoria han de treballar més i més ràpid, la qual cosa es tradueix en un gran esforç si mai hem realitzat exercici de baixa o alta intensitat.
Abans de començar a fer running, o qualsevol altre esport amb certa intensitat, es recomana sotmetre’s a una revisió mèdica per saber el nostre estat i possibilitats físiques. Encara que molts metges parlen dels beneficis de la marxa ràpida enfront del running, si no hi han patologies o lesions, és millor intentar córrer, pels seus beneficis. L’impacte ajuda a pujar la densitat òssia i produeix millores musculars i articulars. A més, una avançada edat no sortir a córrer perquè el cos s’adapta bé.
S’ha de saber que el matí és el millor moment per sortir a córrer per la activació del cos que fa. Per contra, la nit és el moment menys recomanable. Els que porten poc temps acaben molt cansats i descansaran malament, sobre tot si van a dormir de seguida. És millor córrer a la tarda, però amb suficient marge respecte a l’hora per a sopar i dormir.
