Si et sents sense alè en els primers minuts de començar l’exercici, has de saber que és normal, especialment si portes un ritme de vida sedentari o poc acostumat a l’exercici físic. Per això és important no voler posar-se en forma en un dia o ni aprimar-se tots els quilos de sobres en una setmana. S’ha d’anar a poc a poc per obtenir els millors resultats. De totes maneres, la sensació d’estar exhaust o ofegat en començar un exercici és totalment normal, i li succeeix fins i tot als atletes més entrenats.
Els canvis fisiològics que permeten mantenir l’exercici en un estat actiu es produeixen en tots els esports. Però la pesada sensació de fatiga i falta d’aire és molt comú que succeeixi a esports tals com: ciclisme, running, natació o aquells d’altaintensitat.
Existeix una gran correlació entre l’escalfament i posterior rendiment esportiu. Per a alguns, notar tot aquest procés pot suposar un gran impediment de cara a continuar amb el propi exercici, ja que la sensació de fatiga pot ser alta. A poc a poc aniràs notant que l’exercici físic provoca un cansament menor i podràs anar augmentant les càrregues de treball, però no podem emfatitzar prou la importància d’anar augmentant la intensitat de manera progressiva per evitar el defalliment i possibles lesions.
Cada persona és diferent a les altres, per això no existeixen mètodes màgics universals que serveixin per a tothom. Òbviament, sí que hi ha recomanacions que poden ser positives per a tots. Algunes d’aquestes diferències entre individus tenen a veure amb la grandària, genètica, experiència entrenant, lesions passades, gènere, etc. Per exemple, una dona pot ser que necessiti una mica més de temps per recuperar que l’home, o els atletes veterans més que els joves. Són aquestes diferències les que fan que un entrenament sigui beneficiós o perjudicial.
És cert que per dur a terme la planificació d’una determinada rutina no es fa de la nit al dia, i s’ha de conèixer molt bé el cos i la reacció davant l’estímul. Per això, cadascú ha de conèixer el seu cos a la perfecció i veure quins són els límits que es poden superar i on i quan cal procedir amb més cautela.
