Quan es practica un esport de forma professional, tothom sap que arriba un moment que ja no pots seguir el ritme que duies i ho has de deixar per deixar pas a les noves generacions.
Les veteranes de la natació sincronitzada
Tot i així, el més normal del món es que no ens acabem de desvincular mai de l’esport que hem practicat perquè forma part de la nostra vida, i un exemple és el que us portem avui i que recull el diari El Digital de Barcelona.
El Club Natació Kallípolis, conegut per la pràctica de natació sincronitzada, té entre les seves files un grupet de veteranes que tenen l’honor de ser les pioneres de la natació sincronitzada al nostre país. Aquestes esportistes es reuneixen dos cops per setmana per trobar-se al Centre Esportiu Municipal Can Caralleu.
Algunes d’elles ja fa més de 50 anys que practiquen aquesta modalitat de natació, i no sembla que vulguin pas deixar-ho. Una de les anècdotes que expliquen es que en aquella època les nedadores no es posaven pinces al nas per anar sota l’aigua, fins que un grup d’esportistes americanes van venir a Barcelona i els n’hi van deixar una de mostra. Aquell va ser el principi, doncs al cap de poc van aconseguir fer-ne unes d’igual per tal de millorar el rendiment de les nedadores.
Algunes d’elles també expliquen que en diferents períodes de la vida han hagut de deixar la piscina de banda, com quan per exemple s’han quedat embarassades o per qüestions de feina o personals no han pogut dedicar tot el temps que voldrien. Sigui com sigui, ara hi han retornat i són tot un orgull per la institució: una mostra de motivació, passió i ganes de no deixar-se emportar per la rutina. Fins i tot animen a altres persones de la seva edat a practicar-ho: una d’elles explica que s’hi va enganxar als 48 anys!
L’esport a la tercera edat no només és important per al benestar físic i el bon funcionament del cos i les articulacions, sinó que fomenta la socialització amb altres persones i és converteix en l’excusa perfecte per fer una vida sana al màxim que es pugui.