Heu sentit a parlar del cúrling? Es tracta d’un esport de precisió que d’alguna manera ens pot recordar a la petanca, ja que l’objectiu és llençar unes pedres a través d’un passadís per tal de fer punteria. La principal diferència, però, amb la petanca o les bitlles és que aquí al cúrling la pista o passadís està feta de gel.
Com funciona?
És ben senzill: hi ha dos equips que competeixen entre ells i cada equip té quatre participants. Cadascun d’ells haurà de llençar dues pedres de granit: 8 en total per equip. Les pedres són força pesades, de 20 kg, i el passadís de gel fa 45,5 metres de llarg i 4,32 d’ample. Com que la pista es tota de gel, la pedra de granit va lliscant i s’ha d’intentar que no es desviï i arribi bé a l’objectiu: una diana marcada al terra.
Mireu aquí un video amb les millors deu jugades de cúrling. Emoció a flor de pell.
Una mica d’història
Els primers indicis de la pràctica de cúrling es troben a l’Escòcia del segle XVI, ja que s’han trobat algunes pintures referint-s’hi. El que si que està clar és que més endavant Escòcia va ser un dels països impulsors, gràcies a la popularitat de l’esport al país a causa de les baixes temperatures que tenen durant l’hivern. De fet, la seu internacional de la Federació Mundial de Cúrling es troba a Perth, una ciutat escocesa.
Avui en dia el cúrling es practica a tot el món, però sobretot al Canadà i al nord d’Europa. Per a qui n’estigui interessat ha de saber que hi ha fins i tot una lliga professional i que es tracta d’un esport olímpic d’hivern des de 1998, els que van ser a Nagano. A Catalunya es juga des de fa pocs anys: el primer club a Catalunya (i d’Espanya!) es va crear l’any 1999 a Igualada (Club Cúrling Igualada). A dia d’avui existeixen uns 8 clubs catalans dedicats a aquesta pràctica esportiva.
Una curiositat, ja heu vist el capítol de la mítica serie Els Simpsons on juguen a curling?
Una darrera curiositat: per fomentar la convivència i el joc net, hi ha una llei no escrita on s’indica que l’equip que guanya ha de convidar als perdedors a una consumició: així ja no fa tanta pena perdre, no?
