Entrevista a Fermín Iturri, docent de l’Escola Vitae de Navarra
L’handbol és la vida. I a Fermín Iturri, professor de l’Escola Vitae de Navarra, fa temps que l’apassiona l’ensenyament. Va deixar l’elit per entrenar a l’handbol base d’un dels clubs més importants de l’handbol navarrès, l’SCDR Anaitasuna. La seva feina i constància han fet que, malgrat la seva joventut, ja formi part de l’staff tècnic de la Selecció Espanyola d’Handbol Absoluta. Fermín va posar el seu granet de sorra perquè el combinat nacional aconseguís el bronze als passats JJOO de Tòquio.
Graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, actualment imparteix els mòduls de “Planificació de l’animació Socioesportiva” i “Dinamització Grupal”. Fermín ens explica la seva experiència professional i com entrenar a l’elit us ajuda en el seu dia a dia a Vitae.
Quan comença la teva carrera a l’handbol?
Vaig començar de ben petit a jugar a handbol, des dels 11 anys, a l’escola. Als 16 anys em vaig incorporar a l’Anaitasuna de Navarra i combinava les meves aparicions a la categoria juvenil amb la de Primera Nacional, la tercera categoria absoluta de l’handbol espanyol. Em vaig assentar a Primera Nacional i alternava amb el primer equip que jugava a ASOBAL. Vaig poder fins i tot debutar en competició europea.
El teu objectiu era ser professional i dedicar-te a l’handbol com a jugador?
Quan comences a entrenar al primer equip, una de les teves il·lusions és ser important a la plantilla. Però a mesura que passava el temps vaig veure que era realment complicat ja que el nivell era molt alt. Aleshores és quan vaig decidir centrar-me en els meus estudis i plantejar-me jugar en un equip de categoria intermèdia. Però en acabar el grau vaig decidir acceptar una oferta per entrar a l’handbol base com a entrenador al club i abandonar la meva carrera com a jugador.
Els estudis van passar per davant de l’handbol?
Tenia molt clar que la meva prioritat eren els estudis. Anava cada dia de Vitòria, on estudiava, fins a Pamplona per entrenar-se. La meva il·lusió era jugar al primer equip però era incompatible amb els estudis i em vaig decantar per l’opció de formador a la base. Al principi combinava aquesta tasca amb la de jugador a Primera Nacional però al final vaig decidir centrar-me a ser entrenador.
Tot i la teva joventut, la teva trajectòria com a tècnic ja és àmplia.
Actualment sóc l’entrenador del filial de l’Anaitasuna, equip en què vaig jugar i que milita a Primera Nacional. A la meva carrera hi ha una combinació de molta feina al costat d’algunes casualitats que s’han donat per ser aquí. Vaig començar donant un cop de mà amb un equip de noies. Poc després, a meitat de temporada, vaig entrenar un equip de cadets. Vam fer un bon any i vaig seguir a l’equip la temporada següent, que ja eren juvenils, mentre jugava a l’equip de Primera Nacional. També em van oferir ser segon entrenador de la selecció cadet de Navarra i poc després vaig assumir el càrrec de primer entrenador al Campionat d’Espanya.
I de sobte arriba la trucada de la Federació Espanyola…
El bon resultat aconseguit en aquell Campionat d’Espanya va cridar l’atenció de la Federació que em va convocar per acudir al centre d’Alt Rendiment de Sierra Nevada a una concentració del combinat nacional de categoria cadet. Em van anar trucant per a més convocatòries fins que un dia em diuen que necessiten ajuda per preparar la participació de la selecció absoluta als Jocs Olímpics.
Quina és la teva funció a la Selecció absoluta?
El que em van demanar al principi és que m’encarregués de l’anàlisi de vídeo: llançaments, moviments a la pista, anàlisi del rival, etc. En acostar-se la data dels JJ.OO em van dir si em podia incorporar a les dues concentracions prèvies a les olimpíades. A Tòquio no hi vaig poder anar però vaig estar treballant des de casa per a l’equip. El meu objectiu durant els Jocs era analitzar el tir dels rivals i els moviments dels porters de les seleccions a què ens havíem d’enfrontar. També havia d’analitzar certes jugades del partit perquè el seleccionador les treballés amb l’equip després del matx per corregir errors i millorar certs aspectes del joc.
Com va ser l’experiència d’estar als Jocs on, per cert, es va aconseguir el bronze?
Al principi és una cosa que imposa molt. Són els millors jugadors d’Espanya i els millors combinats de la història del país. Però un cop ets dins del grup ha estat meravellós. És cert que són una família i l’ambient és genial.
“Vull gaudir d’aquestes experiències que mai no m’hauria imaginat viure. És increïble compartir concentracions amb tècnics i jugadors de tant nivell”
Quin és el teu objectiu? algun entrenador d’un equip de Lliga ASOBAL?
Ara vull gaudir d’aquestes experiències que mai no m’hauria imaginat viure. És increïble estar entrenant el filial de l’Anaitasuna i compartir concentracions amb tècnics i jugadors de tant nivell. No em plantejo el futur ja que el meu objectiu és gaudir-ne al màxim i continuar treballant com fins ara.
A VITAE ets docent de “Planificació de l’animació Socioesportiva” i “Dinamització Grupal”, explica’ns en què consisteixen aquestes matèries?
La Dinamització Grupal va encaminada, sobretot, a veure com poden funcionar els grups i com es desenvolupen les persones dins aquests grups. Un dels aspectes més importants és ensenyar a tractar els grups davant de determinades situacions. Donar eines als alumnes perquè sàpiguen actuar.
I Planificació de l’Animació Socioesportiva és una de les assignatures més boniques que hi ha. Actualment l’estem enfocant per dur a terme un projecte benèfic. Al principi dotem els alumnes de la teoria bàsica i després desenvolupem el projecte. L’any passat vam col·laborar amb Kibera Pride, per donar material i diners a la zona de Kibera, a Kenya. Organitzem una carrera virtual i un torneig de pàdel. Va ser molt bonic.
“Planificació de l’animació socioesportiva és una de les assignatures més boniques que hi ha”
Què pots aplicar de la teva experiència com a tècnic a les teves classes? En quin sentit t’ajuda estar a l’elit a l’hora de fer classes?
El que és més útil per mi és saber gestionar els grups i ensenyar als meus alumnes com fer-ho. He treballat amb diferents equips d’handbol: noies, infantils, cadets, juvenils i ara al filial. Fins i tot he vist com es tracta un grup de campions com la Selecció Espanyola d’Handbol. I m’he adonat que cada grup és diferent, amb perfils de persones diferents. En una aula és similar i cal saber com tractar tots aquests perfils i grups perquè tot flueixi de la millor manera.
La meva experiència a l’handbol d’elit m’ajuda a copsar l’atenció dels alumnes. En posar exemples de l’esport d’alt nivell, els impacta més.
Què destacaries del mètode educatiu de VITAE?
De Vitae m’agrada la manera tan didàctica com s’imparteixen les matèries. Els continguts teòrics tenen la seva importància també però sobretot ens guiem per projectes i aprenent alhora que fem exercicis pràctics.
Xavier Riera – Periodista
