Sarai Gascón és una de les esportistes espanyoles en actiu més premiades. Doble medallista en els darrers Jocs Paralímpics de Tòquio, la Sarai va ser estudiant de VITAE. Hem parlat amb ella y ens explica com, gràcies a la modalitat semipresencial, va poder combinar els entrenaments amb els estudis i ara ha pogut fer realitat un altre somni: ser mestra.
Diu l’Emilio, el seu pare, que no té espai a la paret per penjar tantes medalles de la seva filla. I és que cal tenir una paret realment gran perquè hi càpiguen les 8 medalles olímpiques, 17 mundials i 36 europees que Sarai Gascón (Terrassa, 16 de novembre de 1992) ha aconseguit al llarg de la seva carrera. Això, sense comptar els nombrosos metalls que ha guanyat a campionats d’Espanya i Catalunya. I és que Sarai guanya premis des que té 9 anys. Quan amb tan sols 3 es va tirar a una piscina, va saber que d’allà no en sortiria, que era el seu fort i que res no la frenaria. Ni tan sols la manca de l’avantbraç esquerre. Perquè sí, la Sarai Gascón va néixer sense aquesta extremitat tan important per nedar. Una circumstància que la va fer encara més forta. Els qui la coneixen destaquen que és molt treballadora i amb un gran esperit de superació. Aquests valors la van dur a aconseguir la primera medalla (de plata) en uns Jocs Paralímpics. Era l’any 2008, a Pequín, i la Sarai només tenia 15 anys. Després vindrien dues medalles més a Londres 2012, tres plates a Rio 2016 i els últims metalls, als passats Jocs de Tòquio on va aconseguir una plata i un bronze.
Èxit a l’aigua i també als estudis. La Sarai recorda que el seu pare s’aixecava a les 5.15 del matí per portar-la a entrenar. Matinar era l’única manera de poder combinar els estudis amb els entrenaments fins que va poder entrenar interna al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Tot i que estava molt centrada en la seva carrera esportiva, Sarai Gascón també somiava de nena de ser mestra.
“Des de petita sempre m’ha encantat l’educació, imagino que la meva mare em va transmetre aquesta passió que vaig veure des de ben petita a casa, ja que ella també era professora. És una professió on pots donar molt i rebre molt” ens comenta la Sarai.
“Sempre he estat molt conscient que els estudis són essencials per al meu futur. Però sóc esportista d’elit i de vegades és complicat compaginar el dia a dia d’entrenaments, competicions i viatges amb estudis. Però gràcies a Vitae, ho vaig poder fer”
El repte de la nedadora catalana era realment difícil i va requerir de molt esforç per part seva. Però l’esport d’elit, confessa, l’ha ajudat a organitzar-se millor i a “aprofitar al màxim els entrenaments i els moments d’estudi.” Gràcies a això, la Sarai va poder acabar el cicle el 2017. La medallista de Terrassa recorda que
“l’època en què vaig estudiar a Vitae va coincidir amb la meva preparació per als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016. Aquest any era un dels més importants per a mi a nivell esportiu. La meva preparació esportiva requeria moltes concentracions fora de casa, competicions i hores d’entrenament. Gràcies a Vitae vaig poder compaginar estudis i esport, ja que la proposta d’estudis em permetia poder organitzar-me segons les meves necessitats i sense un horari rígid. Fins i tot viatjant no havia d’interrompre aquesta formació ni perdre el fil de les classes mentre estigués fora, ja que podia portar el meu ritme”.
Sarai confessa que “va ser una etapa molt gratificant en què vaig aprendre molt” i per això, un cop acabat el cicle va voler continuar formant-se i repetint el format que va cursar a Vitae: a distància. Va acabar el Grau d’Educació Infantil el juliol de 2021 i ara compleix el somni de ser mestra mentre neda pel seu nou club, la Universitat Católica de Múrcia (UCAM). “Gràcies a la UCAM, que m’ha becat 4 anys i a l’ajuda de Vitae estic fent realitat el que fa anys que volia. Estic molt agraïda” ens comenta una feliç Sarai.
A la paret de la casa de l’Emilio només hi ha una medalla per penjar: la d’or en uns Jocs Paralímpics. Això ha estat l’única cosa que se li ha resistit fins ara. De moment, es veu amb força per intentar-ho de nou a París 2024. No descartin res. La Sarai Gascón ens ha demostrat que es un exemple a seguir per a tots aquells que volen complir els seus somnis encara que la vida els posi obstacles.