Els MOOC, n’heu sentit a parlar d’ells? Les sigles corresponen a “Massive Open Online Courses”, el que vindria a ser Cursos en Línia Massius i Oberts.
Apendre en línia amb els MOOC
Aquests cursos han començat a revolucionar una mica el model d’ensenyament, ja que s’ofereixen gratuïtament per Internet i sovint les entitats emissores són universitats de reconegut prestigi, com ara Harvard. Tal com diu la pròpia paraula, es tracta de cursos massius: això vol dir que fàcilment poden haver-hi mil alumnes matriculats.
Tot i que n’hi ha de molts models i amb molts matisos, el procés habitual és aquest: els docents van penjant materials i a canvi s’han de presentar pràctiques o participar en fòrums en línia. Com que no hi ha una atenció personalitzada, sovint són els professors mateixos qui resolen la pràctica o pengen algun exemple que hagi fet algun alumne. Els cursos duren vàries setmanes i al final de tot es pot obtenir un certificat (normalment en línia de forma gratuïta o pagant una quantitat de diners a canvi d’un certificat signat per la universitat que ho ha impartit).
L’origen el trobem a l’any 2007, quan David Wiley, un professor de la Universitat Estatal de Utah, va crear el primer curs obert i massiu. Com que el fet va anar a més, uns anys més tard es va crear Coursera, una plataforma que té el suport d’universitats de prestigi com Yale o Princeton. Poc a poc han anat sorgint plataformes similars, com Miríada X.
Amb quasi sis milions de participants, Coursera és una de les plataformes més importants. Hi ha quasi 600 cursos provinents de 107 institucions. Només a tall d’exemple: si volem començar un nou curs ara al gener, podem triar coses tan diferents com Introducció a la Genètica i l’Evolució (Duke University), Dret i Societat (Shanghai Jiao Tong University) o Xarxes d’ordinadors (University of Washington).
La principal característica de Miríada X és que es centra en l’àmbit iberoamericà i que per tant, la majoria de cursos s’ofereixen en espanyol. La oferta de cursos no és tan gran com Coursera, però val la pena donar-li un cop d’ull.
