Amb l’auge de la pràctica de l’esport, i concretament de l’esport individual i relacionat amb la millora de les condicions físiques més que no pas amb el component lúdic, han sorgit molts conceptes i disciplines, un dels quals el que es coneix com a HIIT.
En poques paraules, l’exercici HIIT es caracteritza per alternar intervals d’exercicis d’intensitat entre baixa i moderada amb d’altres d’intensitat alta, i es pot aplicar tant a la pràctica del running com als esquats.
L’objectiu d’aquesta manera d’organitzar la intensitat és que els resultats siguin millors i més immediats que no pas amb el cardio, que consisteix a mantenir un elevat ritme de batecs del cor per tal de cremar greixos i millorar la capacitat cardiopulmonar, però en què el cos s’acostuma a un nivell d’exigència i els resultats disminueixen notablement al cap d’un temps.
I no només això: si fem un exercici durant massa temps podem entrar en estat catabòlic, de pèrdua de múscul, mentre que amb el HIIT els efectes seran més aviat anabòlics, d’augment de la massa muscular. No tot són avantatges, però: en aquest cas la recuperació de l’exercici serà més lenta que amb el cardio.
Alguns estudis han descobert que amb el HIIT es potcremar fins aun 50% més de greix, a més que fa que el nostre metabolisme esdevingui més ràpid, cosa que ens ajudarà a cremar calories amb més facilitat en el nostre dia a dia. I tot plegat amb sessions d’exercici que potser no arriben ni tan sols a superar el quart d’hora, per tant el temps no pot ser una excusa.
Aquest tipus d’entrenament millora la nostra resistència tant anaeròbica (sense oxigen) com aeròbica (amb oxigen), i és recomanable tant per a les persones que volen perdre greix abans d’augmentar musculació com per a les que no tenen excés de greix però volen definir els músculs de la manera més efectiva.
A més, com que hi ha esports com el futbol o el bàsquet en què la intensitat durant els partits canvia contínuament, els esportistes que s’hi dediquin també seran dels beneficiats dels entrenaments de tipus HIIT.