Molts estudiants de secundària, quan escolten aquest nom ja tremolen. I es que la cursa Navette és ja tot u clàssic als instituts, un exercici per posar-se prova un mateix i per comparar-se, sovint, amb la resta de companys.
Es tracta d¡un test de resistència càrdio-respiratòria on les persones participants han d’anar d’un punt a un altre de forma continuada i seguint les indicacions d’una veu en off (sovint un radiocassette). La distancia entre els dos punts sol ser d’uns 15 o 20 metres, i el temps per fer-ho és cada cop menor. Un cop la persona para de córrer, s’anota al punt on ho ha deixat i es pot dir que aquell número indica la resistència cardiorrespiratòria que té.
Origen de la prova
Va ser el Dr Luc Léger, de Montreal, qui va posar en pràctica per primera vegada aquesta cursa a finals dels anys 80. Certament s’han anat introduït canvis amb el pas dels anys, però la majoria de premisses s’han quedat iguals. L’objectiu ha estat sempre el mateix: conèixer el consum d’oxigen d’una persona (la seva capacitat aeròbica).
Com es realitza la prova?
És molt senzill: es tracta d’agafar una superfície plana (com ara un gimnàs o una pista esportiva) i mesurar 20 metres al terra. Els participants es posen a un costat i han d’anar cap a l’altre (al principi ho fan caminant i poc a poc han d’anar incrementant el ritme fins a córrer).
Cal disposar també de la gravació amb els tempos. Antigament hi havia cassetes i/o cd. Avui en dia és fàcil trobar-la, inclús al Youtube.
En total hi ha 21 períodes i és molt difícil completar-los. Poques vegades en una classe hi ha més de una o dues persones que puguin superar-la, ja que la majoria es queda entre els 8 i els 15. Segurament que vosaltres també la vau fer diverses vegades… recordeu quina era la vostra marca? Hi ha gent que en té molt mal record!
Aquí us deixem amb un vídeo que marca els temps. Si us animeu a probar-ho de nou ja sabeu el que he de fer!
